La festa de Sant Antoni Abat a Mallorca
Sant Antoni Abat ha estat històricament un dels sants més venerats dins la tradició popular mallorquina. Antigament, quan l’Església tenia gran poder sobre la societat, i quan aquesta societat era eminentment pagesa, era gran la devoció a sant Antoni com a protector dels animals.
Molts de pobles mallorquins recreen en aquestes dates escenes d’ambientació camperola, exhibides sobre carrosses que es mostren al carrer, entremesclades amb la comitiva de gent que acudeix amb els seus animals a les tradicionals beneïdes. A Alcúdia, se celebren dia 17 de gener en haver dinat i compten amb la participació d’animals de casa, bísties i bestiar.
Un altre element indispensable d’aquestes festes són els cants amb ximbomba, temps enrere molt estesos i variats arreu de Mallorca. En l’actualitat són ben vius al nord i llevant de Mallorca. Els cantadors es reuneixen vora els foguerons organitzats per veïnats, associacions o ajuntaments, i la gresca se sol allargar fins altes hores de la nit.
La festa de Sant Antoni se celebra a Mallorca amb una sèrie d’elements pagans que són comuns a gairebé totes les cultures. En són un exemple el foc, element purificador, que a Mallorca pren la forma dels foguerons; i la figura de sant Antoni i els Dimonis, que no són més que la representació d’un tema universal: la lluita del bé i del mal. L’Església canalitza aquesta temàtica amb la llegenda de Sant Antoni, qui va resistir les temptacions que patí del dimoni. És aquest l’origen de les diferents colles de Dimonis que existeixen actualment a Mallorca, inclosa la nostra, i que originalment anaven molt lligades a la celebració de Sant Antoni de gener.
Si voleu conèixer millor com s’ha celebrat històricament la festa de Sant Antoni a Alcúdia i els secrets del cant amb ximbomba, vos recomanam la lectura d’aquest article.
Història de la Colla de Dimonis d’Alcúdia
La Colla de Dimonis que surt actualment cada dissabte de Sant Antoni va ser ideada i promoguda per Antoni Bibiloni Riera (1956-2019) mentre era regidor de cultura de l’Ajuntament d’Alcúdia. Des del seu naixement, l’objectiu de la colla ha estat exercir d’element vertebrador i de dinamització de la festa de Sant Antoni al poble d’Alcúdia. Antigament, la parròquia passejava una porcella en un carro i la rifava, però més enllà d’aquest record la festa havia mancabat molt.
L’any 1989 se celebrà la Dimoniada que va dur més de 500 dimonis de tot Mallorca als carrers d’Alcúdia. A partir de 1990, la nova Colla ja sortiria a animar els carrers cada 16 de gener. La sortida s’ha fet de manera ininterrompuda de llavors ençà, amb l’excepció d’alguns anys per mal temps i durant la pandèmia.
La Colla no ha estat estàtica, sinó que ha anat introduint canvis al llarg dels anys que, si així havia de ser, s’han consolidat. Per exemple, en múltiples ocasions al llarg dels anys s’ha ampliat la colla elaborant nous vestits i màscares de dimonis, per tal d’adaptar-se al gran augment de participació que ha viscut la festa any rere any.
De manera similar, ja són tradicionals un seguit de visites i aturades durant la sortida dels dimonis a certs establiments i locals emblemàtics del poble. Per exemple, els Dimonis fan aturada per prendre forces al Cafè Cas Capellà, entren dins el casal de Can Torró (la biblioteca municipal), fan un refrigeri -i qualque polissonada- a la botiga de Can Pané i fan una visita d’honor davant la que fou casa del desaparegut Antoni Bibiloni.
Un dels canvis més recents i que ha tengut molt bona rebuda ha estat la introducció d’una dansa ritual dels dimonis i sant Antoni per tal de remarcar el caràcter simbòlic original de la festa.
Els personatges i la sortida dia 16 de gener
La sortida dels Dimonis és reconeguda per ser una de les més vistoses de l’illa. Comença amb la sortida de la figura de sant Antoni. L’any 2026 es va renovar la vestimenta del Sant, que és representat vestit amb tela de sac -per remarcar la seva humiltat- i portant una gran tau vermella al pit. Porta a la mà un gaiato amb una campaneta al cap de dalt. Durant el recorregut, Sant Antoni reparteix llepolies entre els infants i resisteix les provocacions dels dimonis.
Seguidament, la sortida pren un caire vertaderament infernal: comencen a sortir dimonis de tots els racons de la Sala. Qui dona el sus és el dimoni més temut de tots: el dimoni negre. És el cap dels dimonis, i surt manejant una forca d’ullastre. El segueixen altres dimonis que surten de la porta principal, pegant grans bots i llongos, o de les finestres i balconades, tot despenjant-se per la façana. En un segon, els carrers són plens d’aquests dimonis que reparteixen granerades a tot el públic assistent, sense distinció d’edat. Tot el poble s’omple del renou eixordador dels picarols que els dimonis duen a les cames. En un instant comencen les corregudes i encalçades pels carrers del poble, enmig d’una gran bulla. Els al·lots corren darrere els dimonis amb la intenció de tocar-los el picarol sense que se’n temin; i si se’n temen… toca córrer!
La festa dura prop de dues hores, durant les quals els dimonis fan dimoniades de tota casta, i ningú no se’n salva. Els veureu enfilant-se per murdes, terrasses i balcons, robant cotxets amb nins, segrestant infants descuidats…
Un dels moments més simbòlics del capvespre és la dansa ritual que duen a terme la Colla de Dimonis amb sant Antoni. És una coreografia senzilla, que conclou amb la rendició dels Dimonis davant sant Antoni: la victòria del bé sobre el mal.
La festa acaba quan la comitiva conclou la ruta circular que havia iniciat i arriben de nou a la Sala consistorial. Un cop allà, ja és costum consolidat que els personatges, ara ja humanitzats i sense màscara, surtin a rebre l’agraïment dels assistents.
Acabada la bulla, la sortida dels dimonis dona pas a la revetla de sant Antoni, en una nit de foguerons, torrades, cançons i ball.
